Arxiu de la categoria: cultura

paper d´arros

EL PAPER D´ARROS

cultura, , ,

PAPER D’ARRÒS, ¿PER MENJAR O DECORAR?.

T’HO EXPLIQUEM.

El paper d’arròs és un tipus de paper especial utilitzat en les arts decoratives doncs , a causa de la seva textura, no és recomanable per a l’escriptura.

ORIGEN
El paper d’arròs prové de la cultura oriental. Utilitzat en els llums xinesos i panells japonesos o shojis, aquest material d’aparença delicada és tan resistent que és utilitzat fins i tot en l’exterior dels habitatges.

A Europa es va començar a conèixer a principis del segle XX, amb l’entrada de peces decoratives procedents de Xina, dient-li així en equiparar-ho erròniament amb el paper d’arròs comestible, molt comú als països asiàtics, denominat BanhTrang, fet amb fècula d’arròs o patata i tapioca, el famós embolcall dels “rollitos de primavera”, entre altres aplicacions culinàries.

El paper d’arròs decoratiu prové de les fibres d’un petit arbre anomenat Tetrapanax papyrifer, utilitzant també, a vegades, fibres de cànem i bambú.

 

QUALITATS I APLICACIONS
Prim i molt lleuger, semitransparent i de color blanc natural, les fibres de la seva estructura el fan excepcionalment fort i resistent. No es trenca a les mans, la qual cosa el fa ideal per aplicar-ho en les tècniques de decoupage, millor fins i tot que els tovallons per ser més resistent que aquestes, aplicant-se amb facilitat sobre superfícies com la fusta, vidre, metall… i fins i tot objectes ovalats, doncs permet estirar-se una mica sense arrugar-se.
El que no es pot fer amb ell, degut precisament a la seva estructura, és transferir o estampar la seva imatge sobre un objecte, ni escatar-ho doncs ens emportaríem part de les seves característiques fibres.

 

Si esteu interessats en aquest tipus de decoració, us podeu passar per la tenda de C.ART on tenim una bona mostra de làmines d’aquest paper i comprovar la seva utilitat.

panot flor

ELS “PANOTS” DE BARCELONA

cultura, , , ,

 

 

 

Barcelona té, en els seus carrers, un element molt important, que moltes vegades passa inadvertit i molts desconeixen i que ha marcat la història recent de la ciutat. És el “panot”(lloseta o rajola ), conegut també com a paviment hidràulic, una tècnica que la casa Escofet va importar, a la fi del segle XIX, en utilitzar un nou tipus de ciment de la casa Portland del Regne Unit i que tènia la propietat d’endurir-se al contacte amb l’aigua pel que és denominat ciment hidràulic .
Utilitzat, en un principi, per a la pavimentació i decoració de l’interior d’edificis, no es fins a principis del s.xx que arriba la seva aplicació intensiva i generalitzada, per resoldre els problemes de fang que presentaven els carrers de Barcelona, sense asfaltar i amb paviment de sorra pel que, quan plovia, la ciutat es convertia en un fangar. D’aquí l’irònica expressió de “Cal Fanga”, que va aparèixer per primer cop a la revista satírica L’ Esquella de la Torratxa en 1903 per anomenar la ciutat.

En 1916 la casa Escofet, va guanyar el concurs de l’ Ajuntament de Barcelona per subministrar els “panots” en la urbanització de l’Eixample. Cada veí havia de pavimentar els 2,5 metres de davant de casa seva amb el nou material subministrat i subvencionat, per l’Ajuntament . Dels més de vint models que existeixen de panots, cinc van ser els autoritzats per l´Ajuntament en el concurs, passant a ser els més coneguts i utilitzats. Aquests són : la flor, les quatre rodones, les pastilles de xocolata, les circumferències concèntriques i el rombe envoltat de quatre cercles.

Baldosa-Bilbao

La flor de Barcelona fou copiada a Bilbao canviant lleugerament el seu disseny. Allà és coneguda com a «baldosa Bilbao».

Tots són de 20 x 20 cm i 4 cm de grossor.

Cal destacar, pel seu prestigi, “el Panot Gaudí “ fet a partir d’un relleu creat pel mateix Gaudí en 1904 amb figures que recorden al fons marí, amb un polp, un caragol de mar i un estel de mar, necessitant set rajoles per veure el dibuix sense. Aquest paviment es va utilitzar per a les habitacions de servei de la Casa Milà ( La Pedrera). En 1997 l’Ajuntament de Barcelona va fer una reedició d’aquests mosaics perp avimentar el Passeig de Gracia, en homenatge al seu creador, Antonio Gaudí.

 

 

Però el panot més famós i emblemàtic de tots és sens dubte “La Flor de Barcelona”, inspirat en el disseny que Josep Puig i Cadafalch va fer per pavimentar el pati de carruatges de la Casa Amatller i convertit després en una icona de la ciutat en ser utilitzat per marcar la Ruta del Modernisme, incorporant-se la seva imatge amb el temps a tota classe d’objectes,com a joies, borses, recipients i fins i tot en pastilles de xocolata.

carpeta flor

Actualment els més instal·lats són: La flor, considerat el més històric i representatiu i les quatre pastilles, per ser el més funcional.

Si trobeu interessants “els panots “, mireu la seva aplicació a les creacions fetes a la nostra botiga.

 

1056

ARTESANIA VALDOSTANA

ACTIVITATS, cultura, , ,

 

 

La Vall d’Aosta, situada al nord d’Itàlia en els Alps Occidentals, limita
amb els països veïns de França i Suïssa i alberga els cims més alts d’Europa: el Gran Paradiso (4061 m), el Mont Blanc (4810 m), el Cervi (4478 m) i el Mont Rosa (4638 m), la qual cosa provoca un clima molt sever a l’hivern amb un paisatge típicament alpí.  És la regió menys poblada, menys extensa i menys densament poblada del país.

Els orígens de l’artesania de la Vall d’Aosta estan en la necessitat, vital per a la població alpina, de produir eines útils per al treball i la llar. Maneres personals de treballar la fusta en les seves diverses formes, des de la creació de mobles fins al tornejat i l’escultura, són tradicions que es transmeten per generacions i tenen el seu lloc de trobada en la Fira
de Sant Orso que a la fi de gener de cada any, reuneix a tots els artesans de la vall. L’artesania en fusta segueix sent la més practicada, amb  l’elaboració d’objectes de tot tipus, sucreres, gerres, escultures…,utilitzant per a la seva confecció fustes nobles com la noguera, l´auró i la caoba. De tots ells els més característics i emblemàtics, en aquesta zona dels alps,  són sens dubte la Grolla i la Copa de l’amistat.

La grolla

La grolla és el objecte més conegut de l’artesania de la vall .
És un calze de vi amb tapa, llaurat en un bloc de fusta noble. El fons de la copa està envoltat per una franja anular que genera una cavitat i facilita així la subjecció i l’obertura.
Una vegada sortida del torn, seran les hàbils mans de l’artesà les que l’elaborin i decorin. Acabada d´entallar , se submergeix en vi bullint. Aquesta operació augmenta el seu valor i  qualitat, preparant-la per a l’ús.

L’origen de la grolla és religiós i festiu alhora: de calze paleo cristià —el graal llegendari— a copa camperola, utilitzada només per a les ocasions més especials.

La copa de l’amistat

Derivada de la grolla, però més baixa i convexa, amb diversos orificis per poder beure el seu contingut i generalment amb la tapa esculpida. S’usava per al vi, però sobretot per a el “cafè a la valdostana” .

La seva recepta original preval encara avui dia a la vall:

Ingredients (per 4 persones)
4 tassetes de cafè
2 tassetes de grapa de Valle d’Aosta (orujo local)
8 cucharaditas de sucre
escorça de llimona
escorça de taronja

Com es prepara?

Preparar el cafè (millor per infusió i no exprés) i abocar-ho encara molt calent en la copa de l’amistat.
Afegir  les escorces de taronja i de llimona.
Banyar la vora de la copa amb el orujo i tirar-li damunt una part del sucre; abocar la resta del sucre en el cafè. Pegar foc al líquid i, en remoure amb una cullera, deixar que cremi fins que el sucre de la vora s’encaramel·li.

Com es beu?
Els convidats beuran, una vegada apagada la flama amb la tapa, “à la ronde” (un darrere l’altre en sentit contrari al de les agulles del rellotge), cadascun per un orifici diferent de la copa i sense recolzar la copa en la taula.

La creativitat de cada poble transforma la fantasia en objectes i imatges dignes d’admirar, acariciar i utilitzar… 


Des d’aquest blog volem rendir un petit homenatge a aquests artesans anònims que amb treball i dedicació conserven la tradició dels seus avantpassats i identifiquen amb les seves obres a tot un poble, el “ valdostano”

Convidem a passar pel nostre local a qui senti curiositat de veure aquestes creacions, doncs tenim la satisfacció de disposar d’algunes d’elles que amb molt de gust ensenyarem i ¿ perquè no preparar un bon “cafè a la valdostana “.?

 

 

 

cof

HERBES REMEIERES

ACTIVITATS, cultura

 

El passat dia 11, en el local de C.Art, vam poder gaudir d´una xerrada sobre herbes remeieres donada per Lluïsa Cuesta, titulada en naturopatía i herbodietètica, on va analitzar aquelles herbes que més ens poden ajudar per prevenir els refredats típics de l´hivern que s´acosta.

L´acte va despertar gran interès, fins al punt que els assistents ens van sol.licitar aprofundir en el tema amb tallers específics, la qual cosa, la nostra amiga Llüisa va rebre de bon grat i es va comprometre a organitzar-los pròximament.

Adjuntem fitxes de les herbes que van sortir a la xarrada, cedides per la Lluïsa, a qui agraïm la seva disposició i el seu interès.

 

FITXES PLANTES MEDICINALS REFREDATS

SANT MARTI

cultura

 

 

Martí, que prové del nom Martinus en honor a Mart, el déu de la guerra, va néixer a començaments del segle IV a la regió de Pannònia, que avui ocupen en part Romania i en part Hongria, en el límit nord d´aleshores Imperi Romà. Fill d’un soldat romà, va passar la seva joventut a la ciutat italiana de Pàvia, on el seu pare s’havia retirat. Aquí el jove Martí s´enrola a l´exèrcit i abraça la religió de moda en època de l´emperador Constantí, el cristianisme.

La seva vida com a soldat és plena de  proeses i miracles. Conte la llegenda, com a fet més notable, que un dia de novembre  es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana a les portes       d´Amiens i Martí va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa, en nom de Jesucrist. En aquell moment el cel es va obrir i el sol va fondre la neu fent enretirar el fred, apareguen en el cel un gran arc, (l´arc de Sant Martí).

 

 

Resultat d'imatges de sant marti de tours                        Resultat d'imatges de arc de sant marti

 

 

D´aquell fet,  encara avui dia seguim gaudint en aquest dies de novembre del anomenat “Estiuet de Sant Martí “.

Martí es va retirar de la vida militar i va ser escollit, per veu popular, bisbe de la ciutat de Tours,  raó per la qual també se’l coneix com a Sant Martí de Tours.

Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, abans que sant Jordi i Sant Jaume.

La devoció pel sant va ser molt important a Occitània i entre les tropes franques. La història conta que quan els exèrcits francesos van ajudar als catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs erigien una capella en agraïment a sant Martí dalt de cada turó reconquerit, entre ells el de Sant Martí del Canigó.

Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això  més d’una trentena de viles el tenen per patró. 

 

SANT JORDI : SANT I CAVALLER

cultura, , ,

sant jordi

Sant Jordi es el patró dels catalans i encara que no en exclusiva, doncs el compartim amb altres països com Grècia, Geòrgia, Rússia, Lituània, Armènia, Anglaterra, Austria i Portugal, fem festa grossa cada 23 d´abril des que les Corts Catalanes el van declarar festiu l´any 1456.

La Creu de Sant Jordi, identificà molt temps a la ciutat de Barcelona en el seu escut antic i acompanya a les quatre barres en l´actual.

Us invitem a passar per la nostra botiga, on veureu tots dos escuts en plafons de fusta policromada i molt ben conservats. ”Són un tros de la nostra història”.

 

IMG_2373

Però qui va ser Sant Jordi?

Sembla que a la Capadòcia, (Regió de l´Asia menor, avui Turquia) sobre    l´ány  302 en temps del emperador Dioclecià, militava un soldat del exèrcit romà de nom Jordi, que va abraçar la fe cristiana i es va oposar a la persecució que eren sotmesos els seus germans de culte, cosa que al va portar a la mort a mans de l´emperador un 23 d´abril, convertint-se en màrtir.

La seva fe i valentia es van fer molt populars a tot l´Orient, sorgint moltes històries fantàstiques lligades a la seva figura, com la famosa que ha arribat als nostres dies on salva la donzella i mata al drac, possiblement l´origen de tots els contes sobre princeses, dracs i cavallers a l´occident.

La seva història va fer que a l´època de les “creuades”, els soldats cristians, a l´arribar a l´Orient, l´agafesin com al seu Sant Protector i Patró de la Cavalleria. Fins i tot ordres religioses com la Teutònica o la dels Templers, portaven amb orgull en els seus escuts i estendards la “Creu de Sant Jordi”

I al drac?

 

drac

Més enllà d´històries i llegendes de cavallers i donzelles, molts estudiosos veuen un altre significat en la figura del malèfic drac en les teories dualistes , que també provenen de l´Orient, però més antigues que el cristianisme. El cavaller no mata al Drac sinó que el sotmet a ell, doncs forma part de la seva persona. Es la eterna lluita del bé i el mal que tots portem dintre.

I perquè les roses?

 

rosa i llibre

Doncs diu la llegenda que de la sang del drac va néixer un roser de flors vermelles. La maldat es transforma en puresa i amor. Ja en el segle XV, es feia a Barcelona una fira de roses en motiu de Sant Jordi en el Palau de la Generalitat i ben aviat es va traslladar al carrer.

I els llibres?

El 23 d´abril coincideix a més amb la mort de dos grans autors de la literatura universal: Cervantes i Shakespeare. El gremi de llibreters no va desaprofitar l´ocasió.

Aquest es l´embolcall de la festa de Sant Jordi.

Bona diada a tothom. Regaleu moltes roses, llegiu molts llibres però sobretot… Cuide-vos del vostre Drac!!!

IMG_20170224_183925 (2)

MASCOTES

BOTIGA, cultura

 

Hi ha una frase de GHANDI que diu : Un país, una civilització, es pot jutjar per la manera en què tracta als seus animals .

Avui en dia gossos i gats, com a mascotes més habituals, són en moltes llars els “reis de la casa”. I pensant amb ells i els seus amos, a C.ART hem fet un apartat d´articles perquè també ells es puguin beneficiar dels objectes que reciclem. Els podeu veure i adquirir a la nostra Botiga, i que també us poden donar idees per fer.los, vosaltres mateixos, un regal especial, creatiu i original en els nostres tallers dirigits.

S´ho mereixen!!!

Però d´on ve la nostra relació amb aquests animals, especialment gats i gossos, que ara considerem de la família i perquè és tan especial? Ho expliquem breument…… Continua la lectura de MASCOTES →