Arxiu d'etiquetes: decoración

cof

LA TAULETA DE NIT

Les germanes Ricart van portar la tauleta de nit dels avis, pintada amb esmalt fa un grapat d´anys pel seu pare, per actualitzar-la i seguir-la gaudint .

Van retirar la pintura amb pistola d´aire calent i amb decapant a l´aigua. Un treball laboriós i entretingut que ha permès recuperar l´original del sobre i la porta, fent després una suau veladura per deixar veure la fusta.

Finalment, utilitzant la pintura de tiza ,es va donar un altre aire als laterals i al frontal del calaix convertint-la en una peça més actual.

Bona feina

paper d´arros

EL PAPER D´ARROS

PAPER D’ARRÒS, ¿PER MENJAR O DECORAR?.

T’HO EXPLIQUEM.

El paper d’arròs és un tipus de paper especial utilitzat en les arts decoratives doncs , a causa de la seva textura, no és recomanable per a l’escriptura.

ORIGEN
El paper d’arròs prové de la cultura oriental. Utilitzat en els llums xinesos i panells japonesos o shojis, aquest material d’aparença delicada és tan resistent que és utilitzat fins i tot en l’exterior dels habitatges.

A Europa es va començar a conèixer a principis del segle XX, amb l’entrada de peces decoratives procedents de Xina, dient-li així en equiparar-ho erròniament amb el paper d’arròs comestible, molt comú als països asiàtics, denominat BanhTrang, fet amb fècula d’arròs o patata i tapioca, el famós embolcall dels “rollitos de primavera”, entre altres aplicacions culinàries.

El paper d’arròs decoratiu prové de les fibres d’un petit arbre anomenat Tetrapanax papyrifer, utilitzant també, a vegades, fibres de cànem i bambú.

 

QUALITATS I APLICACIONS
Prim i molt lleuger, semitransparent i de color blanc natural, les fibres de la seva estructura el fan excepcionalment fort i resistent. No es trenca a les mans, la qual cosa el fa ideal per aplicar-ho en les tècniques de decoupage, millor fins i tot que els tovallons per ser més resistent que aquestes, aplicant-se amb facilitat sobre superfícies com la fusta, vidre, metall… i fins i tot objectes ovalats, doncs permet estirar-se una mica sense arrugar-se.
El que no es pot fer amb ell, degut precisament a la seva estructura, és transferir o estampar la seva imatge sobre un objecte, ni escatar-ho doncs ens emportaríem part de les seves característiques fibres.

 

Si esteu interessats en aquest tipus de decoració, us podeu passar per la tenda de C.ART on tenim una bona mostra de làmines d’aquest paper i comprovar la seva utilitat.

panot flor

ELS “PANOTS” DE BARCELONA

 

 

 

Barcelona té, en els seus carrers, un element molt important, que moltes vegades passa inadvertit i molts desconeixen i que ha marcat la història recent de la ciutat. És el “panot”(lloseta o rajola ), conegut també com a paviment hidràulic, una tècnica que la casa Escofet va importar, a la fi del segle XIX, en utilitzar un nou tipus de ciment de la casa Portland del Regne Unit i que tènia la propietat d’endurir-se al contacte amb l’aigua pel que és denominat ciment hidràulic .
Utilitzat, en un principi,
per a la pavimentació i decoració de l’interior d’edificis, no es fins a principis del s.xx que arriba la seva aplicació intensiva i generalitzada, per resoldre els problemes de fang que presentaven els carrers de Barcelona, sense asfaltar i amb paviment de sorra pel que, quan plovia, la ciutat es convertia en un fangar. D’aquí l’irònica expressió de “Cal Fanga”, que va aparèixer per primer cop a la revista satírica L’ Esquella de la Torratxa en 1903 per anomenar la ciutat.

En 1916 la casa Escofet, va guanyar el concurs de l’ Ajuntament de Barcelona per subministrar els “panots” en la urbanització de l’Eixample. Cada veí havia de pavimentar els 2,5 metres de davant de casa seva amb el nou material subministrat i subvencionat, per l’Ajuntament . Dels més de vint models que existeixen de panots, cinc van ser els autoritzats per l´Ajuntament en el concurs, passant a ser els més coneguts i utilitzats. Aquests són : la flor, les quatre rodones, les pastilles de xocolata, les circumferències concèntriques i el rombe envoltat de quatre cercles.

Baldosa-Bilbao

La flor de Barcelona fou copiada a Bilbao canviant lleugerament el seu disseny. Allà és coneguda com a «baldosa Bilbao».

Tots són de 20 x 20 cm i 4 cm de grossor.

Cal destacar, pel seu prestigi, “el Panot Gaudí “ fet a partir d’un relleu creat pel mateix Gaudí en 1904 amb figures que recorden al fons marí, amb un polp, un caragol de mar i un estel de mar, necessitant set rajoles per veure el dibuix sense. Aquest paviment es va utilitzar per a les habitacions de servei de la Casa Milà ( La Pedrera). En 1997 l’Ajuntament de Barcelona va fer una reedició d’aquests mosaics perp avimentar el Passeig de Gracia, en homenatge al seu creador, Antonio Gaudí.

 

 

Però el panot més famós i emblemàtic de tots és sens dubte “La Flor de Barcelona”, inspirat en el disseny que Josep Puig i Cadafalch va fer per pavimentar el pati de carruatges de la Casa Amatller i convertit després en una icona de la ciutat en ser utilitzat per marcar la Ruta del Modernisme, incorporant-se la seva imatge amb el temps a tota classe d’objectes,com a joies, borses, recipients i fins i tot en pastilles de xocolata.

carpeta flor

Actualment els més instal·lats són: La flor, considerat el més històric i representatiu i les quatre pastilles, per ser el més funcional.

Si trobeu interessants “els panots “, mireu la seva aplicació a les creacions fetes a la nostra botiga.